lunes, 6 de junio de 2011

CERCANT EL GRIAL...

En Jordi era un cavaller errant que anava perdut pel món buscant el grial. Un grial particular.
La seva vida es debatia en una constant lluita, en una dualitat. La seva solitud era un engany, tenia una fita però com no la podia aconseguir la rebutjava, es feia l'indiferent i l'interessant davant dels altres, es capgirava a tot allò que en el fons desitjava.
Volia donar la imatge que ell era superior i més fort que els altres, que cap sotrac el podia fer caure, es creia invencible.
Sí, s'ho repetia sempre, per això es va tancar en una cuirassa tant forta i gruixuda, que aquesta cada cop l'ofegava més i més, i ara l'escanyava.
Estava perdut, s'havia convertit en un ocell errant, cercant el camí de tornada, el seu grial particular. I voltava i voltava però no trobava ni el camí ni el grial.
Condemnat a vagarejar...

4 comentarios:

  1. Nena, bunissim aquest conte, a mi em va encantar, són d'aquells llibres que et foten un parell d'osties... "el hombre de la armadura oxidada"(el vaig llegir en Castellá) ¿¿oi?? fa molt que el vaig llegir, peró són histories que sempre et queden!!!

    ResponderEliminar
  2. Sí, certament en Jordi és com el cavaller de l'armadura de ferro; jo també el vaig llegir ja fa uns anys. Veus, quan el vaig escriure no pensava precisament en ell, però m'ha agradat que hagis fet aquesta reflexió, je,je,je...

    ResponderEliminar
  3. Quina il·lusió Mimishu!!
    Benvinguda al meu món sibil·lar!
    Baisers ;-)

    ResponderEliminar