martes, 30 de abril de 2013

MATEIX PUNT DE PARTIDA...

O potser millor dir punt de tornada enrera...
Avui sense adonar.me he anat caient i caient per anar a caure de nou davant teu...no sé com t'ho fas per atreure'm d'aquesta manera...
Jo vull sortir corrents, lluny, ben lluny de tu, però justament quan creia que ho havia aconseguit...de nou et plantes al meu davant, amb tota la teva magnificiència i em fas sentir petita de nou, fràgil, però s'ha encès en mi la indiferència cap a tu, per fi!
I sense voler mentre el dia avançava jo anava retrocedint en el temps, sense ser.ne conscient del tot, m'anava ofegant i la tristesa s'anava obrint pas...i de cop he caigut, sí, i de nou érem allà...
Un retrocès brutal, ben enllà, fins a aquell darrer dia...
I la cremor és intensa i a cada minut que passa va creixent, se m'apodera i jo només vull fugir, fugir ben lluny, ben de pressa perquè la tristor i la pena per a mí mateixa m'està cremant...què imbècil de mi que vaig ser...quanta energía malgastada...com vas riure't de mi, només puc pensar ara en això, la ira i la ràbia que sentia cap a tu pel teu despreci i pel dolor que m'has ocasionat tot aquets temps, ara indiferència.
Et vull ben lluny de mi, no vull saber res de tu, que la terra t'engoleixi i desapareguis per sempre més...bon voyage!

QUIN MAL SON!! Que malament que ens ho passem mentre sommiem...